CPQS 14.0 4t1a + Miss Carrussel 17/12 (Crònica)

Divendres passat, a punt de menjar els torrons amb la família, vàrem viure una altra tarda de concertsperquesi. El primer torn va ser per les noies de Miss Carrussel. La Mireia Madroñero, acompanyada per la Núria Muntaner als teclats i piano de cua, i l'Eli Daura a la bateria, va presentar les cançons íntimes i personals, recollides i publicades aquest any que s'acaba, amb el nom de "Els Patis Interiors" (Sones, 2010). Van sonar Faldilla curta, Com els crancs o La noia dels dits prims i fins i tot ens vàn obsequiar amb un tema nadalenc amb picada d'ullet inclosa per al nostre cicle.

Tot seguit va ser el torn dels nois de 4t1a (quart primera), que també portaven el seu disc de debut sota el braç, "El món en un cafè" (Satélite K, 2010). Pere Jou (veu, guitarra i percussió), Joan Canals (piano i veu), Aleix Perdigó (baix i veu) i Lluís de Nadal (bateria i clarinet) van tenir temps de repassar els temes d'aquest disc, com Doctor, 8 punts o El Capità Poc, i van demostrar perquè comencen a estar en boca de tothom.

Això es el que va donar de si aquesta última edició de CPQS de l'any 2010. Us desitjem un Bon Nadal i un Feliç Any Nou a tots i totes. Ens veièm el 2011!!

CPQS 14.0 4t1a + Miss Carrussel 17/12

Aquest mes tornem a tenir un doble concert molt maco, i ja en van dos aquesta temporada! Ens visita la nostra amiga Miss Carrussel, alter ego de la Mireia Madroñero, que vindrà a presentar les personals cançons del seu disc "Els Patis Interiors" (Sones, 2010), acompanyada per l'Eli Daura a la bateria i la Nuria Muntaner al teclat. Cançons cuites a foc lent que la Mireia ha composat durant 5 anys nascudes durant els hiverns llargs a Ripoll com explica ella mateixa.

Tot seguit, els Quart Primera portaran el seu pop íntim des del saló de casa fins a la sala d'actes del centre cívic. Acaben de publicar el seu primer disc "El món en un cafè" (Satelite K, 2010) i ja sonen com a grup a tenir molt en compte durant els propers anys. A més ens sentim propers a la seva filosofia, ja que combinen tocar en sales convencionals amb concerts a cases particulars, i en aquest darrer cas ho fan Perque Si, sense cobrar, com el nostre cicle.

Per tant es tracta d'una sessió doble que no us podeu perdre, amb dues propostes de pop en català, intimes i personals, que segur que us deixaràn amb un bon sabor de boca. No cal dir que si sou puntuals podreu gaudir de la clàssica copeta de cava amb que obsequiem a tots els que ens feu costat en aquesta aventura. Us esperem divendres 17 a les 19:45, sigueu puntuals!

12/11 CPQS 13.0 Nisei (Crònica)

El passat novembre vàrem tenir la sort de poder oferir un concert de Nisei desde la nostra proposta que, com hem anat repetint, abarca tot tipus d'estils musicals. En aquest cas, una sala d'actes del centre plena com poques edicions, va poder gaudir d'aquesta barreja tant original de hardcore dischordià i dub o reggae jamaicà. Amb la particularitat de fer-ho en català. El concert va repassar els temes del disc "Continents" (Bcore, 07), desde "De tietes i filles" fins a "Éxode", que un públic fidel acompanyava amb els ja clàsics "uo ooos" i els "eh ehhs". Nisei va recuperar també un tema del seu disc "More Light" (Bcore, 04) i van sonar dos temes nous, que aparèixen al 7 polsades compartit amb Za! gravat aquest l'estiu. Lamentablement, en una nota publicada al seu myspace, Nisei diu que s'aturen de forma indefinida. Esperem veure'ls ben aviat damunt dels escenaris, en tot cas, gràcies per tots els moments que ens heu ofert.

12/11 CPQS 13.0 Nisei

Aquest mes rebem a Nisei. I ens fa molta il·lusió, no només pel fet que els seus projectes paral·lels fan que sigui difícil veurel's dalt de l'escenari, sino perquè principalment son bons amics i a més, toquen de nassos!

Van publicar “Continents” a finals del 2007, disc que va entrar directament a les llistes dels millors treballs de l’any a les revistes especialitzades estatals. Ara tornen amb un 7 polçades compartit amb Za! que segur que els tornarà a posar en boca de tots.

Podriem definir-los com ho fa la seva discogràfica, es a dir, com Post Hardcore Dub. Però crec que diem molt més al afirmar que Nisei son una de les bandes que millor barregen les seves arrels (Fugazi o June of 44) amb ritmes i percussions que beuen del Dub. I a més ho fan en català.

No falteu.

CPQS 12.0 Garbanzo+Kana Kapila 15/10 (Crònica)

El passat dia 15 d’octubre Can Deu va ser l’escenari de dues propostes ben diferents i alhora molt sorprenents. En primer lloc el Jordi, l’Elsa i el Pablo, es a dir, Kana Kapila, van omplir la sala d’actes amb els seus ritmes tropicals i el seu bon humor, i fins i tot van repartir maraques i altres instruments de percussió perquè tot el públic pogués participar de l’espectacle i gaudir de temes com Frente Tropical, Pobre Tofu o Merienda de blancos. Després va ser el torn de Garbanzo, sense cap mena de dubte la proposta més delirant de les que han passat pel cicle. D’una banda, Carlos d’Internet 2 a l’ordinador portàtil posant bases i samplers, desde El Chivi fins a High School Musical, i de l’altra Alex Garbanzo i la seva particular forma de cantar/rapeijar. Varem poder escoltar La idioma i El indivi-dúo, tots dos temes editats en el split single La Falsa Palabra compartit amb Diploide i editat per Galleta Records & Garbanzo Semipro, a més dels altres que apareixen en el seu myspace. En definitiva, tot un luxe de programa doble.

CPQS 12.0 Garbanzo+Kana Kapila 15/10

Aquest mes tenim un doble concert que ens ve molt de gust. Es tracta de dues de les propostes més singulars de les que han passat per CPQS. D'una banda, el tàndem catala-vallisoletà que sota el nom de Garbanzo barreja el micròfon funk d'Alex amb les bases electro delirants de Carlitos (Internet 2) en el que representa el més fidel apropament a Prince que s'ha fet desde l'estat espanyol. De l'altra, els catalans Kana Kapila, que amb el seu pop tropical i les seves lletres gracioses però amb aquell punt de mala baba tant necessàri (La conga de mi entierro, Merienda de blancos, etc.), ja s'han establert com un dels vèrtex d'aquest triangle tropical que completen Extraperlo i El Guincho. Us esperem a tots el proper divendres dia 15 d'octubre (20:00 h) a la sala d'actes del centre (primera planta) per gaudir d'aquestes dues propostes tant refrescants.

CPQS 11.0 The Lady Sounds 17/09

Com ja vàrem comentar a la prèvia crèiem que The Lady Sounds, amb la seva joventut i talent, donarien l'empenta necessària a aquest segon cicle de CPQS. I vaja si la van donar! Aquests quatre nois van posar la sala d'actes potes enlaire i davant una parròquia molt animada tant o més jove que ells (en aquestes ocasions ens haurem de rumiar això de donar cava...), van fer pal·lès el perquè de tants elogis. La velocitat d'Arctic Monkeys, el ritme de Franz Ferdinand o la frescor the Kings of Leon et passàven pel cap davant d'un desplegament tan gran de savoir faire. I es que aquests nois han mamat des de Deep Purple fins a The Animals, dels quals ens vàren obsequiar amb una versió de House of the Rising Sun. El públic no els va deixar marxar sense fer un bis. Per quan una portada al NME?

CPQS 11.0 The Lady Sounds 17/09

Comença una nova temporada de Concerts Perquè Si, i tot i que ens hem fet un any més grans ens visita segurament la banda més jove de les que han passat pel centre. Ells són The Lady Sounds, una banda de rock amb influencies de blues nascuda a Barcelona i formada pel Nathan, el J, el Jason i el Ned. Ens fa il·lusió començar amb ells aquesta nova temporada ja que creiem que representen perfectament l’empenta i l’energia amb la que iniciem aquest segon cicle de CPQS. Han passejat aquesta energia per la [2], la Sala BeCool o la Sala Monasterio. El proper 17 de setembre els tindrem a Can Déu, com sempre, a la sala d’actes del centre cívic. El concert és gratuït i si sou puntuals podreu gaudir d’una copeta de cava. Us esperem.

CPQS 10.0 Les Philippes + Susan's Red Nipples + Maria Rodés + Sam & Cooke

El 19 de juny vàrem celebrar el nostre particular dia de la música amb una edició molt especial de CPQS. Aprofitant l’arribada de l’estiu i com a fet excepcional, vàrem traslladar l’acció, que normalment es desenvolupa a la sala d'actes del centre cívic, al jardí exterior. D’aquesta manera vam apropar la música a un públic molt més ampli i divers i vàrem complir així amb una de les nostres principals motivacions. Fins a quatre grups van trepitjar l’escenari de CPQS. Començant per Sam & Cooke, grup format i separat (deliberada i obligatòriament) durant la mateixa setmana pel Quique, la Rosa i el Miguel, que van oferir un concert entranyable i sincer a parts iguals. Tot seguit, la veu sublim de Maria Rodés amb la seva guitarra, acompanyada pel Jordi Tost (El Gos Binari) a les joguines, va fer que per moments ens oblidéssim d’on érem i desitjéssim que mai s’acabés aquella sensació. Per la seva banda, Susan’s Red Nipples es van posar ràpidament el públic a la butxaca, el fet que portessin claca també va ajudar, i vàren posar potes enlaire el jardí amb els seus riffs nerviosos i accelerats. Per concloure una vetllada tan especial, els nostre grup de capcelera i millors amics, Les Philippes, van demostrar perquè són un dels millors grups de casa nostra oferint un concert basat en els temes del seu últim i fantàstic disc “Odisea Ultramarina”.

CPQS 9.0 Be Brave Benjamin + Islas Mauricio + R.A.M.

El passat 21 de Maig va ser un dia molt especial. Per començar, vam poder gaudir del poderós directe de Be Brave Benjamin, que venien a presentar “A Fine Dance”, una de les joies folk/pop d’aquest 2010. El Ben, el Matt, l’Edu i el Jordi van estar simplement enormes.

I si aquest desplegament d’actitut i talent fos poc, la vetllada ens va regalar dues actuacions sorpresa més. Els primers, Islas Mauricio, grup format per l’ocasió pel Marc Balfagón (Nisei) a la guitarra, Cristian Pallejà (Nisei) al baix i Laia Aubia (Aias) a la bateria van oferir dues versions de R.E.M. tocades de forma brillant. Quin bon gust a l’hora de triar-les!

Després seria el torn de R.A.M., sigles de Regal Aniversari Mauri. És evident que amb aquest nom, el grup format per Fred i Son al complert (Eli, Xavi i Xesc), Cristian i l’Istar ens oferiria la seva particular versió del grup d’Athens. Esteu més acostumats de veure a l’Istar darrera a l’organització, però aquest cop es va disfressar de Michael Stipe per cantar clàssics com “Imitation of Life”, “Man on the Moon”, “Stand” o la mateixa “The one I love”. Una vetllada per emmarcar. Per molts anys Mauri!

CPQS 8.0 Samitier + Sedaiós

Doble cartell molt especial per tots nosaltres. Vam tenir l’oportunitat de veure una de les últimes actuacions a Barcelona dels nostres estimats Sedaiós. Ens van oferir un concert tendre i maco, com ja ens tenien acostumats, on les lletres i les melodies sempre han primat sobre el virtuosisme dels seus components. Deixen un disc editat "Resolen Problemes" i un grapat de bones actuacions com la que vàrem poder gaudir. Els trobarem a faltar.

Samitier, que a aquestes alçades ja deuen estar enregistrant el que serà el seu primer treball, van oferir una actuació recolzada en els temes de la seva maqueta (Porter-davanter, 2009) i va fer gaudir un públic que va ser partícep del bon estat de forma del pop independent fet a casa nostra. Potser ens equivoquem, però creiem que seran una de les sensacions del pop català dels propers anys.

Ja tenim bloc!

Ara que anem pel vuitè concert perquè si, i que inaugurem pàgina web i bloc, es hora de fer balanç del que han estat les 7 edicions precedents. No cal dir que cada edició de CPQS ha suposat una satisfacció i una alegría molt grans, però també es evident que a la primera sempre li tindrem un afecte especial, i no tan sols pel fet que fos la primera, sino perque van ser els nostres admirats Les Philippes els que van donar el tret de sortida a aquesta aventura. Els de Sant Boi van oferir un concert inoblidable basat sobretot en els temes del seu últim disc “Odisea Ultramarina” (Bcore Disc, 2009). Per la segona edició el Baix Llobregat va continuar ben present amb el doble concert de Gúdar i Pobre Chaval, els primers van entusiasmar amb els temes del seu EP autoproduït Las Perras EP mentre que el personalíssim i autobiogràfic projecte d’Eloy Bernal, vestit per l’ocasió amb bata d’hospital, sorprenia i agradava a parts iguals. El CPQS 3.0 va començar de forma excepcional, amb la polifacètica Leslie Helpert i la seva guitarra desendollats a la capella annexa a la sala, després d’aquesta actuació tant especial uns disfressats Freud Quiere Bailar van demostrar estar en plena forma i van donar pas a una de les actuacions més sorprenents i diferents del que portem de cicle. Dinatatak va sorprendre tothom amb el seu cocktail de sons i ritmes provinent de Portugal, Xile, Mèxic o França. Una proposta que barreja música i dansa i on el claqué passa a ser un instrument més de percussió. Com a últim concert del 2009 i a punt de celebrar el Nadal ens va fer molta il·lusió rebre als Fred i Son, un grup entranyable i únic dins l’escena catalana que va oferir un set ampli repassant tant alguns dels temes apareguts fins ara a la maqueta “En pijama” com temes nous que veuran la llum ben aviat en format llarga durada. El mes de Gener van tornar a trepitjar l’escenari del Centre Cívic Can Deu, l’Elena, l’Eloy, l’Alberto i el Jose, que ja havíem vist tres mesos abans formant part de Gúdar els tres primers i de Pobre Chaval tots quatre. Los Probeta van oferir un concert molt especial demostrant que bé que s’entenen i quina falta fa que toquin més sovint. Per la sisena edició varem tenir el nostre riot grrrl particular amb la doble actuació de Me and The Bees i Aias, el tàndem format per Laia Aubia i Gaia Bihr van oferir tanta frescor i energia que fins i tot el segell Captured Tracks es va fixar en elles, mentre que unes Me and the Bees pletòriques comfirmaven el bon estat de forma del Do It Yourself a la ciutat. Aquest mes passat hem rebut als Valero, una banda amb un gran carisma que ens ha deixat el millor dels gusts a la boca, fins i tot hem viscut el primer bis de la fins al moment curta història de CPQS. Esperem que en vinguin molts mes.

Gràcies a tots!