Teniem ganes de descubrir qui era el personatge darrera "(...) un artefacte musical mescla de folk cru, blues ancestral passat
de voltes, harmòniques desfasades, guitarres infeccioses, loops Lo/Fi i
melodies extraviades (...)", tal i com es presentava un tal David al correu electrònic. Firmava amb salut i R'n'R, motius més que suficients per navegar pel seu lloc web i descobrir que estavem davant de quelcom diferent. Un disc autoproduit sota el nom de "Long Term Music" i un video genial d'un tema "Lord, don't Wanna Die Alone" que podria signar el mateix Tom Waits, ens van acabar de dedicir a incloure'l al cicle.
La seva actuació ens va transportar directament a èpoques pretèrites, tant al blues més ancestral com al que practicava a mitjans dels 90 un referent de la nostra joventut, Jon Spencer Blues Explosion. Sol a l'escenari, carregat d'instruments i altres artilugis (a la marcial "The Distance" sóna un martellet de joguina), Caustic Roll Dave va oferir un concert orgànic, obscur i experimental, un fidel reflex del que es pot trobar en el seu excelent "Long Term Music".
Per la seva banda, els cinc components de Les Atxes van ocupar l'escenari disposats a reivindicar el concepte de banda. L'Hector (bateria), l'Amós (baix), el Marc M (guitarra), l'Adrià (teclats) i el Marc A (veu i guitarra), van desplegar la seva visió del garatge i l'indie rock fet a casa nostra. Lletres àcides i melodies treballades que podem trobar en el seu primer treball gravat l'any passat i que es pot escoltar al seu bandcamp, on destaquen temes excel·lents com "Dolores Ipsum", "Tres acords" o "De cara i saludant".
El concert va anar de menys a més i no va estar exempt de la clàsica corda trencada, fet que el grup va saber donar la volta muntant una petita improvització portada pel simpàtic teclista de la banda.
