dilluns, 30 d’abril de 2012

12/04 CPQS 1.7 Caustic Roll Dave + Les Atxes (Crònica)

 
Teniem ganes de descubrir qui era el personatge darrera "(...) un artefacte musical mescla de folk cru, blues ancestral passat de voltes, harmòniques desfasades, guitarres infeccioses, loops Lo/Fi i melodies extraviades (...)", tal i com es presentava un tal David al correu electrònic. Firmava amb salut i R'n'R, motius més que suficients per navegar pel seu lloc web i descobrir que estavem davant de quelcom diferent. Un disc autoproduit sota el nom de "Long Term Music" i un video genial d'un tema "Lord, don't Wanna Die Alone" que podria signar el mateix Tom Waits, ens van acabar de dedicir a incloure'l al cicle.
La seva actuació ens va transportar directament a èpoques pretèrites, tant al blues més ancestral com al que practicava a mitjans dels 90 un referent de la nostra joventut, Jon Spencer Blues Explosion. Sol a l'escenari, carregat d'instruments i altres artilugis (a la marcial "The Distance" sóna un martellet de joguina), Caustic Roll Dave va oferir un concert orgànic, obscur i experimental, un fidel reflex del que es pot trobar en el seu excelent "Long Term Music".
Per la seva banda, els cinc components de Les Atxes van ocupar l'escenari disposats a reivindicar el concepte de banda. L'Hector (bateria), l'Amós (baix), el Marc M (guitarra), l'Adrià (teclats) i el Marc A (veu i guitarra), van desplegar la seva visió del garatge i l'indie rock fet a casa nostra. Lletres àcides i melodies treballades que podem trobar en el seu primer treball gravat l'any passat i que es pot escoltar al seu bandcamp, on destaquen temes excel·lents com "Dolores Ipsum", "Tres acords" o "De cara i saludant".
El concert va anar de menys a més i no va estar exempt de la clàsica corda trencada, fet que el grup va saber donar la volta muntant una petita improvització portada pel simpàtic teclista de la banda.