dijous, 23 de desembre del 2010
CPQS 14.0 4t1a + Miss Carrussel 17/12 (Crònica)
dilluns, 13 de desembre del 2010
CPQS 14.0 4t1a + Miss Carrussel 17/12
Aquest mes tornem a tenir un doble concert molt maco, i ja en van dos aquesta temporada! Ens visita la nostra amiga Miss Carrussel, alter ego de la Mireia Madroñero, que vindrà a presentar les personals cançons del seu disc "Els Patis Interiors" (Sones, 2010), acompanyada per l'Eli Daura a la bateria i la Nuria Muntaner al teclat. Cançons cuites a foc lent que la Mireia ha composat durant 5 anys nascudes durant els hiverns llargs a Ripoll com explica ella mateixa.
dilluns, 6 de desembre del 2010
12/11 CPQS 13.0 Nisei (Crònica)
El passat novembre vàrem tenir la sort de poder oferir un concert de Nisei desde la nostra proposta que, com hem anat repetint, abarca tot tipus d'estils musicals. En aquest cas, una sala d'actes del centre plena com poques edicions, va poder gaudir d'aquesta barreja tant original de hardcore dischordià i dub o reggae jamaicà. Amb la particularitat de fer-ho en català. El concert va repassar els temes del disc "Continents" (Bcore, 07), desde "De tietes i filles" fins a "Éxode", que un públic fidel acompanyava amb els ja clàsics "uo ooos" i els "eh ehhs". Nisei va recuperar també un tema del seu disc "More Light" (Bcore, 04) i van sonar dos temes nous, que aparèixen al 7 polsades compartit amb Za! gravat aquest l'estiu. Lamentablement, en una nota publicada al seu myspace, Nisei diu que s'aturen de forma indefinida. Esperem veure'ls ben aviat damunt dels escenaris, en tot cas, gràcies per tots els moments que ens heu ofert.
dimarts, 9 de novembre del 2010
12/11 CPQS 13.0 Nisei
Aquest mes rebem a Nisei. I ens fa molta il·lusió, no només pel fet que els seus projectes paral·lels fan que sigui difícil veurel's dalt de l'escenari, sino perquè principalment son bons amics i a més, toquen de nassos!
Van publicar “Continents” a finals del 2007, disc que va entrar directament a les llistes dels millors treballs de l’any a les revistes especialitzades estatals.
Podriem definir-los com ho fa la seva discogràfica, es a dir, com Post Hardcore Dub. Però crec que diem molt més al afirmar que Nisei son una de les bandes que millor barregen les seves arrels (Fugazi o June of 44) amb ritmes i percussions que beuen del Dub. I a més ho fan en català.
No falteu.
dilluns, 1 de novembre del 2010
CPQS 12.0 Garbanzo+Kana Kapila 15/10 (Crònica)
El passat dia 15 d’octubre Can Deu va ser l’escenari de dues propostes ben diferents i alhora molt sorprenents. En primer lloc el Jordi, l’Elsa i el Pablo, es a dir, Kana Kapila, van omplir la sala d’actes amb els seus ritmes tropicals i el seu bon humor, i fins i tot van repartir maraques i altres instruments de percussió perquè tot el públic pogués participar de l’espectacle i gaudir de temes com Frente Tropical, Pobre Tofu o Merienda de blancos. Després va ser el torn de Garbanzo, sense cap mena de dubte la proposta més delirant de les que han passat pel cicle. D’una banda, Carlos d’Internet 2 a l’ordinador portàtil posant bases i samplers, desde El Chivi fins a High School Musical, i de l’altra Alex Garbanzo i la seva particular forma de cantar/rapeijar. Varem poder escoltar La idioma i El indivi-dúo, tots dos temes editats en el split single La Falsa Palabra compartit amb Diploide i editat per Galleta Records & Garbanzo Semipro, a més dels altres que apareixen en el seu myspace. En definitiva, tot un luxe de programa doble.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
CPQS 12.0 Garbanzo+Kana Kapila 15/10
dijous, 30 de setembre del 2010
CPQS 11.0 The Lady Sounds 17/09
Com ja vàrem comentar a la prèvia crèiem que The Lady Sounds, amb la seva joventut i talent, donarien l'empenta necessària a aquest segon cicle de CPQS. I vaja si la van donar! Aquests quatre nois van posar la sala d'actes potes enlaire i davant una parròquia molt animada tant o més jove que ells (en aquestes ocasions ens haurem de rumiar això de donar cava...), van fer pal·lès el perquè de tants elogis. La velocitat d'Arctic Monkeys, el ritme de Franz Ferdinand o la frescor the Kings of Leon et passàven pel cap davant d'un desplegament tan gran de savoir faire. I es que aquests nois han mamat des de Deep Purple fins a The Animals, dels quals ens vàren obsequiar amb una versió de House of the Rising Sun. El públic no els va deixar marxar sense fer un bis. Per quan una portada al NME?
divendres, 10 de setembre del 2010
CPQS 11.0 The Lady Sounds 17/09
dimarts, 7 de setembre del 2010
CPQS 10.0 Les Philippes + Susan's Red Nipples + Maria Rodés + Sam & Cooke
dissabte, 7 d’agost del 2010
CPQS 9.0 Be Brave Benjamin + Islas Mauricio + R.A.M.
El passat 21 de Maig va ser un dia molt especial. Per començar, vam poder gaudir del poderós directe de Be Brave Benjamin, que venien a presentar “A Fine Dance”, una de les joies folk/pop d’aquest 2010. El Ben, el Matt, l’Edu i el Jordi van estar simplement enormes.
I si aquest desplegament d’actitut i talent fos poc, la vetllada ens va regalar dues actuacions sorpresa més. Els primers, Islas Mauricio, grup format per l’ocasió pel Marc Balfagón (Nisei) a la guitarra, Cristian Pallejà (Nisei) al baix i Laia Aubia (Aias) a la bateria van oferir dues versions de R.E.M. tocades de forma brillant. Quin bon gust a l’hora de triar-les!
Després seria el torn de R.A.M., sigles de Regal Aniversari Mauri. És evident que amb aquest nom, el grup format per Fred i Son al complert (Eli, Xavi i Xesc), Cristian i l’Istar ens oferiria la seva particular versió del grup d’Athens. Esteu més acostumats de veure a l’Istar darrera a l’organització, però aquest cop es va disfressar de Michael Stipe per cantar clàssics com “Imitation of Life”, “Man on the Moon”, “Stand” o la mateixa “The one I love”. Una vetllada per emmarcar. Per molts anys Mauri!CPQS 8.0 Samitier + Sedaiós
Doble cartell molt especial per tots nosaltres. Vam tenir l’oportunitat de veure una de les últimes actuacions a Barcelona dels nostres estimats Sedaiós. Ens van oferir un concert tendre i maco, com ja ens tenien acostumats, on les lletres i les melodies sempre han primat sobre el virtuosisme dels seus components. Deixen un disc editat "Resolen Problemes" i un grapat de bones actuacions com la que vàrem poder gaudir. Els trobarem a faltar.
Samitier, que a aquestes alçades ja deuen estar enregistrant el que serà el seu primer treball, van oferir una actuació recolzada en els temes de la seva maqueta (Porter-davanter, 2009) i va fer gaudir un públic que va ser partícep del bon estat de forma del pop independent fet a casa nostra. Potser ens equivoquem, però creiem que seran una de les sensacions del pop català dels propers anys.