El passat dia 8 de juny el CC Urgell obria les seves portes un cop més al Pop fet a casa nostra. I ho feia per segon any consecutiu celebrant l'arribada de l'estiu amb l'Ermessenda Pop Festival, una proposta que combina dues actuacions a l'Auditori, espai on celebrem mensualment els Concertsperquesi, i dues actuacions més a l'aire lliure, a l'illa interior Ermessenda de Carcassona.
Aquesta edició, tal i com van fer Renaldo i Clara l'any passat, Berlinist obria foc amb un Auditori gairebé ple que es va deixar captivar per la proposta d'aquest 7 excel·lents músics. Amb la veu de Gemma Gamarra i el piano de Marco Alba com a elements més detacats, van presentar el seu EP Landscapes, a més de moltes altres composicions, les quals, partint d'una base gairebé nua i a mesura que infinitat d'instruments s'anaven sumant, conformaven un paisatge sonor d'una enorme bellesa.
Immediatament després, Marc Prats i els seus innauguraven l'escenari de fora amb la presentació del seu disc "Pla B" (BCore, 2012), amb temes com Bèstia Somrient, Sookie o Fase R.E.M.. Un disc on hi han participat la pròpia Maria Rodés o l'Helena Miquel, i on destaca l'esplèndida Pla Delirant, que també ens van oferir, juntament amb una versió dels nordamericans Band of Horses.
Tot seguit Isaac Ulam començava el seu repàs al meravellós "Murtra" (Bankrobber, 2012) en un concert que va fer de l'Auditori un espai de comunió entre la pròpia banda, on el bon rotllo que es destil·lava engrandia l'actuació a cada tema, i el públic, on una jove espectadora a primera fila no parava de ballar i contagiar el seu bon rotllo a tots els presents. A més de Murtra, Ulam també va oferir alguna pinzellada del seu recent "Temple d'aigua i llum" (BR, 2013), un altre disc excel·lent on deixa de banda el folk psicodèlic per aportar la seva visió de sons tradicionals com l'habanera, la jota o el bolero mallorquí.
Finalment i per tancar la quarta temporada de Concertsperquesi, va pujar a l'escenari la Maria Rodés. Acompanyada aquest cop d'unes projeccions, la carismàtica cantautora catalana va oferir un set basat en el seu "Sueño Triangular" (BCore, 2012), amb temes com Te vi, Mirall o Cae lo que el fuego fue. Per arrodonir la vetllada, ens va regalar L'Ocell una versió del seu amic Joan Colomo i fins i tot una copla, la coneguda Pena Penita Pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada